Neix a Reims (França) al 1651, primogènit d’11 germans. El seu pare és magistrat i la seva mare pertany a la noblesa. Joan Baptista des de molt petit se sent atret vers el sacerdoci. Als 27 anys es ordenat sacerdot; poc després, sense pretendre-ho es troba compromès en la direcció d’un grup de mestres contractats per sostenir escoles parroquials dedicades als nens pobres. En contrasta la mala preparació d’aquests i l’escàs interès per la seva tasca, s’ocupa d’ells, econòmicament, organitza la seva vida, els ajuda en el seu treball i millora la seva formació com a educadors. Dòcil a la veu de Déu, que el crida a posar tota la seva confiança en Ell, Joan Baptista es desprèn de tots els seus béns; renuncia al càrrec de canonge a la catedral i reparteix la seva herència entre els pobres. A poc a poc pren consciència de cap on el condueix la seva vida el Senyor: a consagrar la seva vida a favor de l’educació dels infants. Però les dificultats en la seva vida i en la seva obra sorgeixen de seguida: els retrets de membres de la seva família, les incomprensions de part de les autoritats religioses, els processos judicials promoguts pels mestres cal·ligrafs. Enmig de tot això, Joan Baptista manté clar que el seu únic objectiu és complir a voluntat de Déu. Els darrers anys, alliberat ja de la direcció dels germans, els passa a la casa de formació de Sant Ion, a Rouen. I hi mor el Divendres Sant , 7 d’abril de 1719, quan tenia 68 anys. Joan Baptista de La Salle fou declarat Sant l’any 1900. El 1950 el Papa Pius XII el proclamà Patró de tots els mestres cristians.